Entre les jonqueres es desdibuxa la silueta sempre inmòbil, vigilant i elegànt de l'augró blanc, a l'aguait de granots, serps i colque petita llisse.
Aquest són els dominis de l'aigua, territori flucturant de difusos i incerts límits. Aquí les torrentades es calmen i les aigües inunden i donen vida. A la tardor, la plena o rojada, com és coneguda en territori buferrer la inundació post-estival, enceta el cicle vital per a moltes espècies d'animals i plantes que viuen a les zones humides. L'Anguila correguda, de blanca panxa, aprofita les tèrboles i roges aigües per baixar cap a la mar i completar el cicle vital iniciant el seu llarg viatge fins al centre de l'Atlàtic.
Totes les espècies d'ardèids de la nostra fauna es troben presents a Mallorca i les seves poblacions en general han experimentat un augment o recupereció notable.
El de les garses és dels grups d'aucells més representatius de les zones humides; i també més bons de veure-amb la notable excepció de la queca-només amb l'ajut d'uns prismàtics o del telescopi i si guardam una actitud silenciosa i discreta.
A més dels augrons blancs del audio, a les nostres zones humides es troben i es poden observar amb més o menys èxit, l'augro d'hivern, l'esplugabous, el toret, el quequí, l'orval, l'augró blanc grós i l'esquiva queca, també coneguda com a Por de s'Albufera.
tex del llibre Mallorca, els aucells i el seu entorn..
No hay comentarios:
Publicar un comentario